Anàlisi lexicomètrica blog Raül Romeva

Anàlisi lexicomètrica

Hem escollit un blog polític, concretament el de Raül Romeva , perquè el tema del feminisme ja havia estat tractat en un post anterior al meu blog,  i perquè la diversitat de temes que Romeva inclou en el seu el fan molt ric a l’hora de fer una anàlisi lexicomètrica.

Podem llegir el blog  de manera lineal, per ordre d’entrada o bé escollir un dels temes en què ha classificat els seus posts.  Com que el contingut és molt extens hem dividit el corpus del treball en dos subcorpus que es corresponen a dos dels temes en què divideix el blog i dels quals Romeva n’és un expert.

El primer és el corresponent a Medi Ambient, que es troba dins l’apartat principal Bens Comuns. El segon és el corresponent a Unió Europea que pertany a la classificació : Política/Unió Europea/ UE present i futur.

El blog està il·lustrat profusament amb vídeos, imatges, vinyetes... Es tracta, algunes vegades, d’aportacions directes al blog, que poden estan escrites en diferents llengües. D’altres són la reproducció d’articles d’opinió publicats a la premsa.

Els comentaris sobre els posts són gairebé sempre positius i discrepen poc del que opina el bloger, per la qual cosa no hi comentaris del tipus hate o troll. D’altra banda, Romeva no sol respondre als missatges que rep. Tammateix hi ha força hipervincles que permeten ampliar l’àrea de coneixement.

Procediment

Els posts de Medi Ambient i Unió Europea s’han convertit en un text sense format i s’han incorporat al programa Ant Conc per tal de procedir al filtratge de dades, les quals s’han analitzat en funció de diverses eines i criteris. L’eina utilitzada ens permet veure quins son els temes més tractats en els dos apartats del blog i valorar d’una forma objectiva l’enfocament d’aquestes publicacions.

En el corpus relacionat amb medi ambient les cinc paraules més destacables són:

Aigua

Europea

Comissió

Medi Ambient

En el corpus relacionat amb Unió Europea les cinc paraules més destacables són:

Europa

Parlament

Estats

Política

Futur

En el primer, les paraules més freqüents  amb significat pel tema tractat són les de la següent taula:

paraula	rànking	freqüència
Aigua	28	133
Europea	37	89
UE	43	70
Comissió	47	62
Medi Ambient	55	56
Europeu	65	47
Ambiental	69	45
Comisión	72	44
Parlament	74	43
Suro	78	38
Mesures	86	35
Greenpace	97	31
Agua	104	29
Avui	105	29
Estados	116	27
Aguas	123	25
Estats	124	25
Mar	126	25
Política	135	24
Catalunya	145	22
Costa	153	21
Delta	154	21
Il·legal	156	21
Madera	157	21
Verds	160	21
Bosques	180	19
Territori	201	19
Deforestació	272	14
Protecció	308	13
Reducció	309	13

Com podem veure, abunden les paraules que fan referència a temes mediambientals com aigua, suro, mar, costa, delta, madera... que indiquen la riquesa de temes que es tracten en els posts. D’altra banda, també cal destacar les paraules que fan referència al marc territorial i polític en el que es mou Romeva com: europea, UE, comissió, estats... Finalment és menys remarcable, però també destacable, les vegades que empra les paraules protecció i reducció, que poden referir-se a mesures mediambientals.

En el segon la taula és la següent:

paraula	rànking	freqüència
Europa	23	431
Parlament	41	69
Estats	47	60
Política	51	56
Futur	52	53
Estat	54	51
Crisi	55	49
Polítiques	59	47
Pressupost	60	46
Euro	74	37
Grècia	85	31
Crisis	87	30
Economia	95	29
ICV	99	29
Sobirania	110	26
Verds	112	26
Poder	120	25
Democràcia	134	23
Alemanya	167	18

Podem observar en aquesta taula que la paraula més emprada amb força diferència de les altres és Europa seguida per parlament, estats, i política. Aquestes quatre paraules defineixen molt bé els principals temes d’aquest corpus. Algunes paraules com Verds o les sigles ICV defineixen la tendència política de Romeva. Altres paraules que destaquen són: economia, euro, poder... que determinen alguns dels temes que tracten els seus posts. També focalitza algun post en països com Grècia i Alemanya, aquesta última en menor mesura.

Conclusió:

Els dos corpus amb què hem dividit l’anàlisi lexicomètrica es diferencien plenament entre ells. Pràcticament no hi ha cap paraula repetida entre les més freqüents. No obstant això, cal destacar les paraules Europa  i política com unes de les més usades en ambdós textos, ja que forma part del marc principal de tots els posts que hi han estat publicats. Es tracta d’un blog amb clara finalitat de divulgació en la qual l’autor diferencia les temàtiques, entre altres aspectes, pel lèxic que empra. Finalment, també analitzant el lèxic, podem observar que en l’apartat de medi ambient utilitza paraules molt més concretes en relació al tema. En l’apartat de la UE utilitza el lèxic és més genèric.

El poder de les xarxes

Les xarxes estan transformant el món. Però la direcció que està prenent aquesta transformació és certament torbadora si ens fixem en el que diu Sally Burch: “ Les diferències entre els diversos mitjans de comunicació ( premsa escrita, radio, TV, cable, cine, telefonia, software...) es van fonent. A més la delinqüència  té un pes considerable en les xarxes.  Això li dona un enorme pes econòmic que té, a més, un gran potencial d’influència  en les nostres  vides i que cerca principalment que siguem consumidors. Així el nostre poder es limita a comprar  o no comprar, si és que podem. Si no ens quedem en una major exclusió”.[1]

És evident que aquesta reflexió no té en compte el poder dels moviments alternatius. Probablement perquè les xarxes tendeixen a la uniformització de les persones. Els grans poders que dominen les xarxes ens fan més consumidors i menys opositors al pensament dominant.  Com que tendim a la comoditat es fa difícil ordir una trama que vagi contra allò dominant, és a dir la masculinització, l’occidentalització  el i neoliberalisme. La tecnologia reforça  aquests conceptes.

Per això és important que l’accés a les xarxes sigui més gran i que l’educació perquè aquestes siguin quelcom més que una manera d’oci i evasió es vagi instal·lant en nosaltres ja que aquesta tecnologia posseeix una capacitat transformadora que no s’havia concebut mai  abans.[2]

---

[1]Burch S. 2007

[2] Martí M. Weblogs. Diaris personals digitals. 

La nova forma de llenguatge

La selecció que una llengua realitza sobre l’entorn és el que fa culturalment diferent una llengua d’una altra. Això és així perquè l’entorn es reflecteix en el vocabulari, però al mateix temps, res del llenguatge no es pot considerar directament associat a l’entorn. Es tracta d’una ficció mental que es desenvolupa socialment entre els membres d’un col·lectiu.

Per exemple, en la nostra cultura tenim un vocabulari molt generós referit a les vinyes i al vi, o als esports, o als mitjans de locomoció, o als tipus de roba; però en el nostre entorn també hi ha formigues i, en canvi, el vocabulari per referir-nos-hi és limitadíssim. Aquest exemple

és una prova evident que la nostra supervivència i el nostre interès cultural no depenen o no se centren en aquests insectes.

L’escriptura té la virtut que “solidifica” el llenguatge i hi dóna permanència o estabilitat... a canvi, però, d’unes pèrdues considerables com per exemple la poca precisió a l’hora de reflectir la parla[1].

Com a nou mitjà, l’hipertext ha desenvolupat característiques pròpies de la parla barrejades amb les de l’escriptura. Es tracta com tots els llenguatges, d’una ficció mental que es desenvolupa entre membres d’un col·lectiu. L’evolució rapidíssima que experimenta l’entorn digital ha fet que la parla i el que determina la parla digital experimenti un gran canvi que ha fet obsoletes moltes paraules, que n’ ha inventat de noves. A més, les maneres de comunicar-se evolucionen constantment i no són fàcilment assimilades degut a la seva gran rapidesa de canvi.

Ens trobem davant un nou llenguatge, i uns nous parlants, que adopten el substrat d’una llengua convencional però que aporta una nova manera de comunicar-se. Això significa un pas més en l’evolució social de la llengua que ens fa diferents dels nostres avantpassats. Caldria, no obstant, que no es limités l’accés als habitants d’uns pocs països i d’unes determinades classes socials encara que això suposés una major complexitat del procés.

---

[1] Campàs, J. (s.d.) Llenguatge pensament i escriptura. Una perspectiva lingüística. Barcelona. UOC