Les xarxes estan transformant el món. Però la
direcció que està prenent aquesta transformació és certament torbadora si ens
fixem en el que diu Sally Burch: “ Les diferències entre els diversos mitjans
de comunicació ( premsa escrita, radio, TV, cable, cine, telefonia, software...)
es van fonent. A més la delinqüència té
un pes considerable en les xarxes. Això
li dona un enorme pes econòmic que té, a més, un gran potencial d’influència en les nostres vides i que cerca principalment que siguem
consumidors. Així el nostre poder es limita a comprar o no comprar, si és que podem. Si no ens
quedem en una major exclusió”.[1]
És evident que aquesta reflexió no té en
compte el poder dels moviments alternatius. Probablement perquè les xarxes
tendeixen a la uniformització de les persones. Els grans poders que dominen les
xarxes ens fan més consumidors i menys opositors al pensament dominant. Com que tendim a la comoditat es fa difícil ordir
una trama que vagi contra allò dominant, és a dir la masculinització, l’occidentalització
el i neoliberalisme. La tecnologia
reforça aquests conceptes.
Per això és important que l’accés a les xarxes
sigui més gran i que l’educació perquè aquestes siguin quelcom més que una
manera d’oci i evasió es vagi instal·lant en nosaltres ja que aquesta
tecnologia posseeix una capacitat transformadora que no s’havia concebut
mai abans.[2]
Marçal, estic d’acord amb tu: la comoditat és un factor que va contra el canvi. La inèrcia, l’habitus, ens deixa instal•lats en els aspectes més fàcils d’internet: el lleure, les visites superficials, el consum. Com dius, cal eixamplar l’accés a la Xarxa i l’educació en aquest terreny. També penso que si fem explícits els poders que hi ha al darrere, potser serà un estímul per a abandonar l’hedonisme i aconseguirem que l’homo ludens es tregui la son de les orelles.
ResponElimina