La selecció que una
llengua realitza sobre l’entorn és el que fa culturalment diferent una llengua
d’una altra. Això és així perquè l’entorn es reflecteix en el vocabulari, però
al mateix temps, res del llenguatge no es pot considerar directament associat a
l’entorn. Es tracta d’una ficció mental que es desenvolupa socialment entre els
membres d’un col·lectiu.
Per
exemple, en la nostra cultura tenim un vocabulari molt generós referit a les
vinyes i al vi, o als esports, o als mitjans de locomoció, o als tipus de roba;
però en el nostre entorn també hi ha formigues i, en canvi, el vocabulari per
referir-nos-hi és limitadíssim. Aquest exemple
és
una prova evident que la nostra supervivència i el nostre interès cultural no depenen
o no se centren en aquests insectes.
L’escriptura
té la virtut que “solidifica” el llenguatge i hi dóna permanència o
estabilitat... a canvi, però, d’unes pèrdues considerables com per exemple la
poca precisió a l’hora de reflectir la parla[1].
Com
a nou mitjà, l’hipertext ha desenvolupat característiques pròpies de la parla
barrejades amb les de l’escriptura. Es tracta com tots els llenguatges, d’una
ficció mental que es desenvolupa entre membres d’un col·lectiu. L’evolució rapidíssima
que experimenta l’entorn digital ha fet que la parla i el que determina la
parla digital experimenti un gran canvi que ha fet obsoletes moltes paraules,
que n’ ha inventat de noves. A més, les maneres de comunicar-se evolucionen
constantment i no són fàcilment assimilades degut a la seva gran rapidesa de canvi.
Ens
trobem davant un nou llenguatge, i uns nous parlants, que adopten el substrat d’una
llengua convencional però que aporta una nova manera de comunicar-se. Això
significa un pas més en l’evolució social de la llengua que ens fa diferents
dels nostres avantpassats. Caldria, no obstant, que no es limités l’accés als
habitants d’uns pocs països i d’unes determinades classes socials encara que
això suposés una major complexitat del procés.
[1] Campàs, J. (s.d.)
Llenguatge pensament i escriptura. Una
perspectiva lingüística. Barcelona. UOC
Hola Marçal,
ResponEliminaCreo que has dado en el clavo al identificar el hipertexto con una mezcla entre la comunicación oral con la escrita. El caso de los Blogs, como se dice en el Módulo 5 de la asignatura, es el ejemplo perfecto: todo queda por escrito, pero al tener una estructura de orden basado en la temporalidad, las ideas expresadas se van alejando del lector poco a poco en el tiempo. Se pueden recuperar, pero requiere de un "esfuerzo" de búsqueda.
Saludos.
mgonzalezcruz0