Les TIC han significat un gran canvi de la vida econòmica i social de
la societat occidental. Són un factor clau en la ocupació i la competitivitat.
El paper de les dones amb la tecnologia és diferent dels homes. Degut a la seva posició social diferenciada
participen en activitats remunerades en menys quantitat que els homes i la seva
esfera de relació es dona més en l’esfera privada que la pública.
Per tant cal que ens preguntem de quina manera aquests nous mitjans
estan contribuint a la incorporació de les dones a la vida econòmica i social i fins a quin punt
les TIC provoquen la desigualtat de
gènere.
La qualitat d’una societat es pot mesurar pel tracte que reben les
dones. La relació de les TIC i les dones ha estat analitzada des de diversos
punts de vista.
Hi ha opinions que creuen que la tecnologia ha estat desenvolupada des
d’un punt de vista masculí i que exclouen la visió femenina. Això provoca un
rebuig per part de les dones de la tecnologia i per tant una mancança, ja que
l’accés al coneixement que proporcionen les TIC els queda al marge.
Una altra perspectiva sosté que els artefactes són neutrals però que
els codifiquem com a masculins o femenins. L’exclusió de les dones d ela
tecnologia és conseqüència de la divisió sexual del treball i de la dominació
dels homes sobre les activitats científiques més qualificades.
D’altres consideren que gènere i tecnologia es constitueixen mútuament
i van evolucionant simultàniament. Els significats tecnològics es consideren
apropiats a un sexe o altre. Caldria que es generessin nous coneixements i
continguts que incloguessin els
interessos de les dones.
El
corrent més crític del feminisme de la diferència està representat per
l’ecofeminisme.
Explícitament
antitecnològic, critica l’orgen militar de les TIC, així com els seus efectes ecològics perniciosos. Les TIC són un
producte de la cultura patriarcal i estan pregonament implicades en relacions de dominació
que són insalvables. La tecnologia és una eina de dominació sobre les dones. Com a
alternativa proposa una tecnologia basada en els valors femenins.
L’ecofeminisme és molt criticat al si
del propi feminisme per autores que consideren que refusar els avenços
tecnològics és un luxe d’aquelles feministes que es posen en posicions privilegiades i obliden les
diferències nord-sud i l’anàlisi de classe. No es pot considerar les dones com un grup homogeni i posar-les
en una esfera separada, associada amb una visió utòpica
de la naturalesa.
Per avançar cap a la igualtat cal
orientar a les noies cap a carreres tecnològiques no tradicionals i donar-los
més formació en aquestes matèries. Cal també trencar els estereotips de gènere
i crear models positius de dones científiques i tecnòlogues. Cal establir lleis
i normes contra la discriminació i programes d’igualtat d’oportunitats. Per
avançar cap a la igualtat cal orientar a les noies cap a carreres tecnològiques
no tradicionals i donar-los més formació en aquestes matèries. Cal també
trencar els estereotips de gènere i crear models positius de dones científiques
i tecnòlogues. Cal establir lleis i normes contra la discriminació i programes
d’igualtat d’oportunitats. A més de
facilitar l’accés a les tecnologies a les dones dels països pobres que no tenen
els mateixos valors ni necessitats de les del primer món.¹
¹ Campàs J. (s.d.) La informació digital – Apunts per a una iniciació a l’alfabetització digital. Barcelona: UOC
Hola Marçal,
ResponEliminaUn placer leerte. Creo que es un acierto que destaques la importancia de reivindicar el papel de la mujer en países en vías de desarrollo. La situación geopolítica a nivel mundial ha cambiado enormemente a lo largo del siglo XX: de una Europa colonizadora por la fuerza de las armas hemos pasado a una colonización cultural, económica y ahora tecnológica.
Si bien es cierto que todos los problemas suman a la hora de crear disensiones entre sociedades, las diferencias tecnológicas son cada vez más complicadas de salvar. La explicación se debe, además de los costes económicos, a su creciente complejidad y la necesidad cada vez mayor de un personal capacitado para sacarle provecho.
Y es aquí donde se hace más sangrante, en mi opinión, la desigualdad: las sociedades ya no se separan solo por ricas y pobres, sino a demás por conectadas y las que no lo están.
Si además de a estas diferencias, hay que sumarle la discriminación por sexo, el problema se agrava.
Hola Marçal,
ResponEliminaestic d'acord amb tu en que pul·lula un aura masclista a moltes societats ―d'ençà mil·lenni?— i que existeix un vincle discriminació-tecnologia desenvolupat d'ençà el s.XIV i sobretot durant la Revolució Industrial al s.XIX. Però, sense posar en dubte la peremptòria necessitat de fer ajustaments envers un procés de sexes igualitari, crec que, malgrat i ésser víctimes de greuges més virulents que la discriminació laboral, aquest procés no ha d'ésser discriminatori. Si les dones veuen perjudicat l'accés a feines per una qüestió de gènere, aquest inclou també les diferències identitàries entre les quals s'hi troben persones de tots dos sexes.
D'altra banda —i fent un paral·lelisme amb l'escriptura—, la bretxa digital, la qual també és cognitiva en tant que no permet participar de molts textos aquells que romanen sense alfabetitzar, afecta gran part de la població mundial encara ―també a occident. A persones que no viuen al si d'una societat basada en una economia liberal, on les relacions econòmiques distingeixen entre privilegiats —connectats i rics; nova sang blava?— i desgraciats, se les imposa un discurs d'arrel occidental amb les conseqüències homogeneïtzants que tal cosa comporta a la diversitat humana. En tot cas, el desenvolupament d'una societat crec que no rau exclusivament en la tecnologia ni l'economia i ens hauríem de posar d'acord en que significa «civilització». Per posar un exemple, societats sense alfabetitzar com els inques es desenvoluparen mitjançant una cultura oral. I,
«Cipolla i Graff han observat que els avenços en el comerç i la indústria de vegades es produïen en contextos de baixos nivells d’alfabetització. És més: nivells alts d’alfabetització no auguren forçosament desenvolupament econòmic». (Campàs, 2017: 21).
Però al que podem afegir el comentari de Lévi-Strauss (Campàs, 2017: 20),
«Si volem correlacionar l’aparició de l’escriptura amb altres característiques de la civilització, hem de cercar en un altre indret. Un dels fenòmens invariablement presents és la formació de ciutats i imperis: la integració en un sistema polític, és a dir, d’un considerable nombre d’individus, i la distribució d’aquests individus en una jerarquia de castes i classes... Sembla afavorir l’explotació i no l’aclariment de la humanitat. Aquesta explotació va fer possible reunir els treballadors a milers i fixar tasques que els aclapararen fins als límits de les seves forces. Si la meva hipòtesi és correcta, la funció primària de l’escriptura, com a mitjà de comunicació, és facilitar l’esclavitud d’altres éssers humans. L’ús de l’escriptura amb finalitat desinteressada i amb vistes a satisfer l’esperit en el camp de les ciències i les arts, és un resultat secundari de la seva invenció (i tal vegada no sigui sinó una manera de reforçar, justificar o dissimular la seva funció primària)».
No sé si som a temps de fer passos enrere ni crec que convingui. Per tant, mirant cap endavant, s'haurien de contemplar la integració, l'ecologia, la sostenibilitat mediambiental i la difusió generalitzada de les TIC. Però si aquest procés és progressiu —encara que sigui en espiral i/o en anades i tornades— significa que no tothom accedirà als béns al mateix temps, la qual cosa igual que discrimina empodera aquells que fa unes dècades no gaudien de cap privilegi. Sense anar més lluny, els moviments feministes, d'ençà els anys seixanta han assolit visibilitat gràcies als mitjans de comunicació de masses i les TIC, la qual cosa no vol dir que s'hagi difuminat el masclisme ni molt menys la violència de gènere, però és probable que hi hagi qui s'ho miri d'una altra manera i que s'estiguin revertint rols car, com en l'Edat Mitjana, de tots necessitem per a construir el que sigui. Un altre exemple recent de l'eficàcia de la tecnologia en les manifestacions és el 15M. En fi, que vivim dins la paradoxa, o el caos (controlat?), i, aquí, sembla que no valen sexes.
Salutacions!
Tonio
Adjunto bibliografia (que no m'entrava al comentari anterior...)
ResponEliminaBibliografia
Campàs Montaner, Joan (2017). De l’oralitat a l’escriptura digital. Barcelona: UOC.
Campàs Montaner, Joan (2017). Estudis sobre la Teoria del Caos.