Societat civil i integrisme a les Xarxes

Segons Castells la societat civil s’està desintegrant en favor d’uns subjectes que desenvolupen la resistència comunal. És a dir que s’oposen als rols preestablerts a priori per aquesta. Per tant, podem dir que les xarxes estan reestructurant les parets mestres del que coneixíem com a societat d’una manera força ràpida. Les institucions i els mecanismes que conformaven les nacions estat, la religió... estan evolucionant cap a unes noves formes d’organització que creen una certa resistència als models tradicionals. Un model d’aquestes noves maneres d’organitzar el món el trobem en els fonamentalismes religiosos que són una font de creació d’identitat en xarxa de manera reactiva a les organitzacions convencionals.

Definim el fonamentalisme com la construcció de la identitat col·lectiva a partir de la identificació de la conducta individual i les institucions de la societat amb les normes derivades de la llei de Déu, interpretada per una autoritat definida que fa d'intermediari entre Déu i la humanitat. "És impossible que els fonamentalistes raonin o resolguin res amb la gent que no comparteix la seva submissió a una autoritat, ja sigui una Bíblia, un papa infal·lible, els codis de la sharia a l'islam o les implicacions de la halakà en el judaisme"[1].

En el moment de l'emergència de la societat xarxa, la planificació reflexiva esdevé impossible, excepte per  una elit, perquè la societat xarxa es basa en la disjunció del que és local i el que és global per a la majoria d'individus i grups socials, i per la separació en diferents marcs temporals del poder i l'experiència.

És a dir que el fonamentalisme com molts dels fenòmens socials que es donen a les xarxes té, per una banda, un paper excloent dels membres que no comparteixen les normes del grup, però per altra també cohesiona els seus membres.

Tal com diu Marty ,  un dels inconvenients que veuen els estudiosos, és que en els integrismes religiosos no hi ha un procés de reflexió individual que accepti la diversitat de pensament. Més aviat es tracta de la imposició, a través d’un mitjancer, d’unes conviccions  que es converteixen en dogma.

Però l’integrisme és també una reacció a uns fets històrics reals que han succeït en uns determinats llocs i que han provocat una reacció social que s’ha vist afavorida per les xarxes.

Les xarxes s’han convertit en transmissores del malestar de les societats i han potenciat aquests moviments reactius que tenen l’origen en la societat civil. 

Ara bé  el camí que segueixen els integrismes cap a una confrontació ,de vegades armada, no és queda a les xarxes sino que torna a les societats en forma de terrorisme indiscriminat en unes societats civils que no saben fer-hi front.  [2]    

 

---

[1] Marty Martin E (1988) Fundamentalism as a social phenomenon", Bulletin of

the American Academy of Arts and Sciences, 42, pàgs. 15-29.

[2] Castells, M.  (2003) L'era de la informació. Barcelona. UOC p. 17-18